• Segueix-me el fil

  • Les recomanacions

  • Tinc bolo

    Vols que anunciem el teu concert en aquest espai? envia’ns un correu a:
    concertsdelmes@gmail.com.
    Dóna’ns els detalls del teu bolo i ho explicarem amb molt de gust.
  • Concerts octubre


    Dijous 2 d’octubre
    The Wild Feathers
    Bikini
    Barcelona
    Hora: 21:30   Preu: 18€

    Divendres 3 d’octubre
    Vetusta Morla
    La Mirona
    Salt
    Hora: 23:00   Preu: 30€

    Divendres 10 d’octubre
    Morrisey
    Palau Sant Jordi
    Barcelona
    Hora: 20:00   Preu: 50€

    Divendres 10 d’octubre
    Dorian, Love of Lesbian
    Sidonie i Standstill
    Razzmatazz
    Barcelona
    Hora: 20:00   Preu: 18/21€

    Divendres 10 d’octubre
    Diana Krall
    Auditori Forum
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 38€

    Divendres 10 d’octubre
    Els Amics de les Arts
    Auditori de Girona
    Girona
    Hora: 21:00   Preu: 20/30€

    Dissabte 11 d’octubre
    George Ezra
    Bikini
    Barcelona
    Hora: 20:00   Preu: 18€

    Dissabte 11 d’octubre
    Love of Lesbian
    Auditori Sant Cugat
    Sant Cugat
    Hora: 21:00

    Dissabte 11 d’octubre
    El Guateque
    La República
    Santa Agnès de Malanyanes
    Hora: 21:00
    Sopar i festa dels 70 amb David Espunya

    Divendres 17 d’octubre
    Love of Lesbian
    Auditori
    Viladecans
    Hora: 21:00   Preu: 30€

    Dissabte 18 d’octubre
    Love of Lesbian
    L’Atlàntida
    Vic
    Hora: 21:00   Preu: 30€

    Dissabte 18 d’octubre
    Fundación Tony Manero
    Sala Manolita
    Lleida
    Hora: 22:15   Preu: 12/15€

    Divendres 24 d’octubre
    Chambao
    La Copa
    Girona
    Hora: 22:45   Preu: Gratis

    Divendres 24 d’octubre
    Love of Lesbian
    Kursaal
    Manresa
    Hora: 21:00   Preu: 30€

    Dissabte 25 d’octubre
    Love of Lesbian
    Centre Cultural
    Terrassa
    Hora: 21:00   Preu: 30€

    Dimecres 29 d’octubre
    Placebo
    Sant Jordi Club
    Barcelona

    Dijous 30 d’octubre
    Passenger
    Razzmatazz
    Barcelona
    Hora: 20:00   Preu: 25€

    Divendres 31 d’octubre
    Silvia Pérez Cruz
    Auditori de Girona
    Girona
    Hora: 21:00   Preu: 20/30€

    Divendres 31 d’octubre
    Love of Lesbian
    Auditori Granollers
    Granollers
    Hora: 21:00   Preu: 30€

Popular Problems

En l’epicentre de les passades vacances per molts dels mortals d’aquest planeta vam tenir el plaer de gaudir d’Almost Like The Blues, la primera entrega en forma de senzill del que esdevé el nou disc d’estudi de Leonard Cohen. Des de l’Olimp dels Déus el canadenc presenta: Pupular Problems, la millor manera per celebrar els seus flamants 80 anys i una llarga carrera discogràfica que el porta a gairebé 5 dècades a estar al peu del canó.
Popular Problems és el disc d’estudi número 13 on Leonard Cohen, seguin amb el patró de l’últim disc Old Ideas publicat l’any 2012 i amb una gira inclosa que el va portar al Sant Jordi de Barcelona, s’endinsa amb 9 temes inèdits d’una profunditat impecable que arrela des del seu primer tall Slow. Barrejant el Blues, el Folk i fins i tot amb pinzellades de Jazz, el poeta sorprèn de nou amb una majestuositat acostumada.
Destaca per damunt de tot la seva xiuxiuexada i vellutada veu que en tot moment va recolzada i acompanyada de la mà del seu cor inseparable per acabar d’encerclar l’elegància de tot el conjunt. Cal destacar la singularitat pluricultural en Nevermind i l’espectacular Did I Ever Love You posa el Country en un nivell de perfecció. La tarja de presentació: Almost Like The Blues, esdevé una joia sense precedents, i, a A Street sembla voler recitar a cau d’orella. En el resultat global de l’àlbum un s’adona del gran moment en què es troba la capacitat creativa de Cohen, on no es veu un sostre on poder aturar-la. Una creativitat musical que està a l’abast de molt pocs dels monstres de l’elit musical, i la jubilació -de moment-, queda aparcada per més endavant.
El compositor de Suzanne o First We Take Manhatan, no es vol treure la granota de treball i la possible gira mundial de cara al 2015 seria el possible retrobament amb el trobador.

The Free Fall Band

La ben trobada de nou banda The Free Fall Band torna a mostrar part del seu encant encisador en forma de disc. El segon àlbum publicat, The Münster Sights, és la continuïtat a una aparent curta carrera musical d’aquesta jove banda. Mentre un escolta les referències de The Free Fall Band, pot creure’s trobar-se sense contemplacions en qualsevol racó de l’illa britànica. Però, el més sorprenen del cas és que els nostres ben trobats els tenim a tocar; tant a tocar, que en tombar d’una cantonada podria ser el lloc perfecte per amarar-se de les noves creacions melòdiques d’una banda nascuda per trencar amb tot el que està escrit.
La banda del maresme està formada per Jan Bosch, Marc Salicrú, Miquel Coll, Marc Rodriguez i Xavier Arimañas que, amb una empremta impecable, s’endinsen en les autèntiques melodies del pop per alçar l’estandard a la seva filosofia. Les clares influències als clàssics britànics -s’hi pot emmirellar Prefab Sproud, The Kings, Aztec Camara, per exemple-, demostren un cop més que en aquesta publicació, i l’edició d’un Ep amb versions de New Order o The Strokes, un pot trobar-se amb autèntiques joies de bon gust i realització.
Guanyar el concurs Villa de Bilbao l’any 2011 els va obrir el camí cap a la creació del seu primer disc: Elephants Never Forget (2012) -Miqui Puig va ser l’encarregat de dur a terme l’acurada producció-, on l’estil dels Mataronins marcava una tendència a seguir.
Aquest segon llarga durada presenta onze noves produccions d’una brillantor espectacular i promet, amb la paciència dels savis, descobrir la seva inesgotable font d’energia. Cal destacar la contundent Lonesome Cowboy, Solitary Peggy Sue, l’armoniosa I Want To Know o la melòdica The Barbershop. Posem bé l’orella als encants de The Free Fall Band, auguren molts bons temps a venir.
The Münster Sights fa referència a la catedral gòtica d’Ulm, un dels reclams turístics més importants d’aquesta ciutat Alamana.

#FMSA: Malaguitarra

El divendres 22 d’agost Santa Agnès de Malanyanes es preparava, sota una pluja constant, pel concert de la Festa Major. Les acostumades tempestes d’estiu no van poder aturar l’esdeveniment de la nit, i traslladats al Centre Cívic, res faria aturar el doble concert programat.

El grup de versions Supergang va ser l’encarregat d’escalfar la xafogosa nit que, amb un exhaustiu repàs als millors hits dels 80 i 90, tot preveia ser una nit memorable. El millor Rock de Queen, Bon Jovi, The Police o Van Hallen, fins i tot, es van complementar amb el Funk més arriscat de Jamiroquai o Terence Trent D’Arby. I la veritat és que Supergang té un poder per convertir en or tots els èxits dels intocables del rocanrol que, amb unes exclusives versions, la banda és capaç d’absorbir fins a l’últim racó de la sala.
Llavors, amb una prudent espera per posar de nou a punt l’escenari, Malaguitarra es feia pregar per començar com si de les millors estrelles del rocanrol es tractés. I no és per menys perquè, després de guanyar el concurs internacional del ViñaRock 2013 com a millor banda, Malaguitarra està de gira -Rumba La Jungla-, per presentar el seu primer disc de debut: Parará Papá!? Parará Pachí!!
El grup liderat per Kiko Martinez és un còctel explosiu de Rumba Catalana, Reggae i Funk que, influenciats pels aires del Sur, barregen a cops de bones guitarres i una exel·lent percussió proposada per Brian Lillo. Aprofitant el bon estat de les bandes que fusionen els ritmes llatins, Callejero, Vete Con Tus Besos o el prodigiós Muévete són l’exemple més pur per posar a peu dret dret al més exigent. Malaguitarra desborda ritme pels quatre cantons i res millor que Siempre Que Quiera de Muchachito per recordar d’on bufen les influències.
Bon doble concert el que es va proposar a Santa Agnès per comprovar que el directe és més directe que mai.

45 anys d’un pas de vianants

Sí, i amb el d’enguany en van 45. 45 anys de l’instantània d’un pas de vianants que, amb el pas del temps, s’ha convertit en el pas de vianants més mediàtic de Londres. Perquè, quantes passes beatlenianes hauran trepitjat al llarg d’aquests anys aquestes barres blanques sobreposades a l’asfalt? O, quants cotxes s’hauran aturat davant dels pas de vianants per cedir el seu pas als innombrables beatlenians famolencs per creuar el carrer?
Un 8 d’agost de 1969, ningú hauria imaginat que uns peluts de l’època immortalitzarien el pas de vianants entre Grove End Road i Abbey Road en una portada d’un disc per convertir-la en una de les imatges més significatives de la història de la música.
Donem una ullada, un cop més, a la portada del llarga durada Abbey Road de The Beatles: celebrant els 45 estius, continua sent una de les portades-icones del rocanrol mundial.
El disc d’estudi número onze dels Britànics es preparava per tenir tots els ingredients a convertir-se en un referent, i entre ells, la seva portada. Mai abans una portada d’un LP ha sigut tan imitada per fans i admiradors que, travessant el pas de vianants, han recreat en infinites ocasions les immortalitzades petjades de John Lennon, Paul McCartney, George Harrinson i Ringo Starr.
El catalogat com un dels millors discos de la banda de Liverpool, s’acompanya amb tot un reguitzell de mil històries per llogar-hi cadira. Per posar-ne uns exemples: el Woklswagen Escarbat que apareix a l’esquerra del disc, després de passar mil i una anècdotes amb els fans més incondicionals dels Beatles, va ser finalment subhastat el 1986 per 2530 lliures esterlines, o que, justament fa pocs anys, aquest pas ha estat catalogat com a monument per la seva rellevància cultural.
Moltes coses a dir però, possiblement, els acords en l’inici del disc: Come Together, són els encarregats encara d’hipnotitzar 45 anys després de creuar el carrer.