Que s’ha n’ha fet d’aquell? I de l’altre que se’n sap? Encara toquen aquells? Quantes vegades t’has fet preguntes com aquestes. Perquè no se per quins setze ous, hi ha gent que tal com arriben, gairebé marxen sense donar ni les gràcies.
Aquest fenomen en el mon discogràfic és el que s’anomena One Hit Wonder, estrelles d’un sol èxit. Els recordem per un tema concret. Melodies que sempre les tenim ficades al cap. Per entendre’ns, està considerat un One Hit Wonder, tot aquell que ha estat capaç de col.locar un sol èxit a les principals llistes d’èxit del mon, i no repetir-ho mai més.
Moltes vegades els discos d’aquest artistes s’acaben convertint en peces molt buscades i d’un gran valor per els col.leccionistes.
Els One Hit Wonder molt sovint provoquen que el seu èxit es repeteixen a les millors recopilacions discogràfiques, que sonin com a clàssics a les emissores de ràdio i que siguin punxats per els millors dj’s en sessions de discoteca.
En vols uns exemples? What’s Up, un autèntic dels 90, eren els 4 Non Blondes. El 1983 el grup alemany Nena cantaven: 99 Red Ballons. New Radicals es van quedar amb: You Get What You Give. The Farm, tot un clàssic amb All Together Now. Van pujar com l’escuma per un anunci televisiu, eren els Undrop amb Train. OMC cantaven How Bizarre. Meredith Brooks havia de ser la nova revolucionaria del rock, tot va quedar amb Bitch. I dels Chumbawamba, ja no cal ni parlar-ne, Tubthumping va ser el tema. La película Pret A Porter ens va donar Ini Kamoze, les passarel.les ballaven a ritme de Here Comes The Hotstepper. I un de sonat, Opus amb Life Is Life.
N’hi ha molts i de molt bons. Perquè fer de la primera cançó un èxit que doni la volta al mon ha de ser molt difícil, però si això ho vols repetir, imagina-t’ho. És el que té ser un One Hit Wonder.
Publicat a: General | Comments Off
Si aquest Reis us bé de gust regalar música, aquí teniu unes quantes propostes per anar directes al gra. N’hi ha de tots colors i de tots els gustos possibles. Perquè si alguna cosa ha donat bona l’any 2009, ja que en altres camps prou complicat ha estat, és la música.
Si et decantes per el rock alternatiu quedat amb Tonight, el tercer disc de Franz Ferdinand. U2, per exemple, son d’aquells que sempre et faran quedar bé, i el darrer treball, No line On The Horizon, n’és una prova. The Black Eyed Peas (uff) amb l’album The E.N.D., possiblement sigui el disc de música negra de l’any. Dels MGMT ens hem fet molt bons amics, i després d’escoltar Oracular Espectacular, ja ens parlem de tu a tu. No podria faltar a la llista els incombustibles Depeche Mode, i el seu disc Sounds Of The Universe, encara que només sigui per el tema Hole To Feed ja n’hi hauria d’haver prou. Jamie Cullum ens acosta al Jazz amb The Porsuit. Des de casa nostra (i en podríem fer una bona llista) et recomano Viatge A Montserrat de Quimi Portet. I ara que es porta això de reciclar (per cert els cd’s a quin contenidor van, al groc?), un de bo: Orquesta Reciclando de Jarabe de Palo. Si t’he de recomanar un directe (uhmmmmm…), Leonard Cohen Live In London, és inqüestionable. I ja per acabar des de Barcelona Sidonie amb El Incendio.
Podrien ser els millors de l’any, o si més no, son deu recomanacions del tot recomanables. Se que me’n deixo molts al calaix, es clar, aquesta llista dona per molt més, el 2009 tenia aquestes coses. I no en facis cas de l’ordre, és totalment aleatori.
Dons bé aixequem el cul de la cadira i comprar música ens toca.
Publicat a: General | Comments Off
Al Teatre Victoria del paral.lel de Barcelona, s’ha estrenat: “Bollywood, Love Story”. Dons bé, aquesta setmana n’he estat testimoni de les aventures i desventures que hi succeeixen. Amb més por que ànims per veure aquesta febre (moda) que està triomfant per tot Europa, val a dir que sí, ens ho varem passar d’allò més bé.
Els colors, el vestuari i sobretot molta música fan d’aquest espectacle tot un show on l’espectador acaba interactuant amb els mateixos personatges d’aquesta historia.
Una historia d’amor de noi coneix noia, i amb un final feliç, et traslladen als carres més típics de l’Índia. De fet el narrador, que n’és el fil conductor de tota l’obra, ja ens ho adverteix: “Bollywood sempre acaba amb un final feliç, i si no és així, vol dir que la pel.lícula encara no ha acabat.”
Més de 30 ballarins, cantants i músics fan que durant una hora i mitja et moguis a ritme de Bhangra i siguis un més de l’espectacle.
Publicat a: General | Comments Off
Quan l’astronauta Niels Armstrong trepitjava la lluna per primer cop, un jove David Bowie editava l’11 de juliol de 1969 “Space Oddity”. Va ser el seu gran llançament internacional i el seu primer nº 1 a Anglaterra.
“Ground control to major tom…” així comença “Space Oddity”, possiblement un dels millors singles que donarà la historia del Rock. Ara dons, celebrem els 40 anys amb l’edició d’un EP de luxe amb diferents versions i les pistes separades per poder fer les remescles que ens vingui de gust.
Gairebé amb 150 milions d’elepes venuts arreu, el personatge amb més cares del Rock, considerat un dels artistes més influents del mon, torna David Bowie . El noi dels ulls de dos colors, el que diu que “la terra és blava i no hi ha res que hi pugui fer”, és aquí per recordar-nos que “Space Oddity” forma part de la banda sonora de moltes generacions.
Publicat a: General | Comments Off
Sota el nom de El segle del Jazz, el CCCB recull cent anys del so Jazz cronològicament lligat amb la pintura, el cinema i fins i tot amb els dibuixos animats.
Més de mil peces exposades entre les quals destaquen partitures, portades de discos, llibres, cartells i obres d’art relacionades amb el Jazz tenen cabuda en aquesta mostra que estarà oberta al públic fins el 18 d’octubre.
Si vols saber-ne més o buscar més informació fes una visita a la web del CCCB.
L’excusa perfecte per donar un tomb tenint el Jazz com a nexe d’unió amb la cultura. Una exposició per acostar-te a un dels moviments artístics més importants del segle XX.
Publicat a: General | Comments Off
Considerada la artista femenina més rentable de la història, Whitney Houston la reina-diva del pop, del R&B, torna després de gairebé una dècada de silenci amb un nou àlbum sota el braç: “I Look To You”. El primer senzill “Million Dollar Bill” composada per la mateixa Alicia Keys, vol ser la clau per tancar uns anys marcats per el crack, l’alcohol i els maltractaments del seu ex-marit Bobby Brown.
Més de 300.000 còpies venudes en la seva primera setmana als Estats Units avalen un retorn desitjat per molts, un “ja torno a ser aquí”. El disc sona com a de ser i no de cap altra manera. Està dissenyat i creat al més pur estil Whitney Houston.
Tornarem a veure aquella noia que a finals de la dècada dels 80 ens va enamorar? Tornarem ha escoltar aquella veu inimitable i inigualable? Encara recordo el concert del dimarts 28 de juny de 1988 a la Monumental de Barcelona.
Ara, amb 46 anys a l’esquena i recuperant el temps perdut la Whitney ens demana: Una Segona Oportunitat.
Publicat a: General | Comments Off
