• Segueix-me el fil

  • Les recomanacions

  • Tinc bolo

    Vols que anunciem el teu concert en aquest espai? envia’ns un correu a:
    concertsdelmes@gmail.com.
    Dóna’ns els detalls del teu bolo i ho explicarem amb molt de gust.
  • Concerts juliol


    Dimecres 2 de juliol
    Jimmy Cliff
    Razzmatazz
    Barcelona
    Hora: 22:00   Preu: 25/45€

    Divendres 4 de juliol
    Elton John
    Cap Roig
    Palafrugell
    Hora: 22:00   Preu: exhaurides

    Divendres 4 de juliol
    Albert Pla
    Parc de Can Montanyà
    Caldes d’Estrac
    Hora: 21:00   12/35€

    Divendres 4 de juliol
    George Benson
    Jardins de Pedralbes
    Barcelona
    Hora: 22:00   Preu: 15/97€

    Dissabte 5 de juliol
    The Free Fall Band
    Joana Serrat
    La Daurada
    Vilanova i la Geltrú

    Dissabte 5 de juliol
    Love Of Lesbian
    Gerard Quintana i
    Xarim Aresté
    Txarango, etc
    Recinte del Festival
    Canet de Mar

    Dissabte 5 de juliol
    Brian Ferry
    Parc del Forum
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 36/82€

    Dissabte 12 de juliol
    Joan Colomo
    Jardins Can Sumarro
    L’Hospitalet
    Hora: 19:00   Preu: gratis

    Dissabte 12 de juliol
    Macklemore & R. Lewis
    Joan Dausà
    Izah, etc
    Festival Cruilla
    Barcelona
    Hora: 18:00   Preu: 40/60€

    Dissabte 12 de juliol
    Eels
    Teatre Grec
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 26€

    Dijous 17 de juliol
    La Troba Kun Fu
    Salamandra
    L’Hospitalet
    Hora: 21:30   Preu: 10/15€

    Divendres 18 de juliol
    Mishima
    CCCB
    Barcelona
    Preu: a partir de 12€

    Divendres 18 de juliol
    Miquel del Roig
    Ca l'Alfaro
    Llavaneres
    Hora: 21:00   Preu: gratis

    Dimarts 22 de juliol
    Adrià Puntí
    Sala Barts
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 18/24€

    Dimecres 23 de juliol
    Katie Melua
    Sant Jordi Club
    Barcelona
    Hora: 22:00   Preu: 41,20€

    Divendres 25 de juliol
    Els Amics de les Arts
    Cap Roig
    Palafrugel
    Hora: 22:00

    Dissabte 26 de juliol
    Oscar D'León
    Sala Barts
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 20/45€

    Dijous 31 de juliol
    Andrés Calamaro
    Sala Barts
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 35/40€

El Guateque

Si ja tens els pantalons de campana a punt, una bona perruca per posar-te al cap, i les ulleres de pasta per menjar-te qualsevol pista de ball que se’t posi pel mig, sense cap mena de dubte tens la síndrome del Guateque. La festa que un bon dia va canviar l’estil d’una generació.

Qui no s’ha vist mai representat en el muntatge d’una festa d’aquell estil escenificat en una pel·lícula de 35 mm en Cinemascope? I no volem visionar la pel·lícula interpretada per Peter Sellers, naturalment. Qui no ha sentit mai una enveja desmesurada per no ser el protagonista del ritme frenètic del nouvingut Rocanrol? I no ens referim als cops del maluc de l’Elvis, és clar.

És aquesta una bona manera per començar la nostra petita història que vol recordar que fa molt de temps algú va treure tot l’enginy per ocupar-se que la nit tingués un altre sentit. El fet de canviar els hàbits pel que fa a la gresca emergien cap a un nou estil, i les tendències revolucionàries portaven la bogeria al cap a les noves generacions de joves a la recerca d’una era futurista aleshores inimaginable. No hi ha cap dubte que el Guateque, tal com el coneixem, va marcar un camí no apte per recórrer sense una biodramina a mà.
Al voltant dels anys seixanta i setanta les noves estrelles de la música eren les protagonistes a tots els primerencs reproductors d’elepes que, treien fum pel desmesurat consum d’un vinil rere l’altre, havien de ser consumits a gran volum. Les més luxoses cases particulars eren els escenaris perfectes d’aquestes festes que, amb algun adult sempre atent al bon tarannà de l’esdeveniment, van provocar el detonant a una nova manera de viure la vida. El Guateque era sinònim de festa, d’optimisme, i no poder ser present en un d’ells podia esdevenir la pèrdua del tren que només parava un cop a cada estació.

Bienvenue Carla Bruni

Delicada com qui no gosa sobresortir més enllà de l’establert i amb el més pur estil d’una dama francesa, Carla Bruni es presentava al públic català en el Festival de Música de Barcelona als Jardins del Palau Reial de Pedralbes. Després de recórrer França, Alemanya, Canada o Els Estats Units, la ciutat de Barcelona ha estat l’escollida pel final de la gira de l’últim treball Little French Songs. Un disc que reafirma l’homenatge a la Chanson francesa que tant ha marcat en Carla Bruni.
A les deu en punt, la façana del Palau Reial s’oferia com a un excel·lent decorat a un escenari sobri i càlid que, acompanyada per un pianista (i trompetista), i un guitarrista, el concert oferia un to acústic en el qual la sensualitat de Carla Bruni arribava a acaronar l’espectador. La veu xiuxiuejada de la compositora sortia des del darrere de l’escenari amb Déranger Les Pierres, començant així un concert intimista i proper, amb cançons d’amor com a protagonistes en gairebé tot el repertori. Així, amb un “Bona nit Barcelona”, es trencava el gel perquè en més d’una ocasió Bruni interactués amb la confidencialitat dels enamorats presents, com en L’Amoureuse, una afirmació de la protagonista per contagiar el seu estat anímic a tota la capital catalana. Amb un seguit d’interpretacions del disc Comme Si De Rien N’Etait, van venir les peces més destacades de Little French Songs, com Dolce France, Pas Una Dame, Chez Keith Et Anita o Prière. Un concert que lliscava amb un repertori dels quatre discos de la protagonista.
Moments brillants com Rafael escalfaven l’ambient de la plàcida nit fins a arribar a Mon Raymond, dedicada al seu marit Nicolas Sarkozy, present al concert. La cançó més popular de Bruni, Quelqu’un M’A Dit, posava un públic dret i rendit als peus de la que un bon dia va ser la Primera Dama dels veïns de dalt. Va tornar, i amb un parell de bisos s’acomiadava amb La Derniere Minute.
Senzilla elegància per encetar les nits d’estiu.

Que comenci el festival

No cal ser un setciències per saber que en aquest país la classe política no dedica ni un bri de la seva atrafegada agenda de compromisos laborals per intentar fer una petita millora a la situació de la nostra cultura. Dedicar part dels seus esforços a facilitar la vida artística i creativa continua sent l’assignatura pendent per aprovar. Aquesta mal anomenada classe política no veu més enllà per esbrinar que, amb les condicions favorables com Déu mana, hi ha una demanda social capaç de llençar-se al carrer per aplaudir totes i cadascuna de les manifestacions artístiques sorgides de l’esforç de molt treball.

El cas és que amb unes perspectives culturals com les que vivim actualment a casa nostra, caldria meditar el perquè d’aquest brot tan optimista que viuen els festivals d’estiu.
Així per exemple, musicalment parlant, un s’adona que els festivals que es mouen per les poblacions de tot l’estat estan amb una immillorable forma física. Presenten -i que per molts anys- una salut de ferro que, entre moltes altres coses, és deguda a tota una magnífica tasca de treball, d’un valor incalculable, d’organitzadors i promotors capaços de reunir en pocs dies tot allò que es cou en el món de l’espectacle.

La carta és extensa i diversa. Amb els millors plats servits a taula perquè un pugui escollir el que més li vingui de gust. La temporada ja ha començat i els cartells omplen amb negreta els noms dels millors artistes nacionals i internacionals.
Per anomenar-ne alguns cal destacar el retorn de Canet Rock o el Festival Internacional de Cambrils. El Festival de Vilanova i La Geltrú o el PopArb d’Arbucies. L’Acampada Jove o l’emblemàtic Cap Roig. El Festival de Pedralbes o el de Porta Ferrada. El Festival de la veu Aphònica o el nou vingut Jiwapop. Aquest només són uns petits exemples dels molts que hi ha. Així doncs, ara que res ens pot aturar, benvinguts a l’estiu, que comenci el festival.

Michael Jackson is dead

Ja ho deia la nostra àvia, ja – i molt sàvia que era la dona-, que no havíem del llençar res de res. Que no havíem de donar cap mal endreç per dolent, i que, malgrat el pas del temps, guardéssim totes les coses ben guardades, perquè algun dia qui sap si ens podrien fer un millor servei.
El cas és que, Epic records i els hereus de l’herència de Michael Jackson possiblement haguessin fet cas als bons consells de l’àvia, i des d’un temps ençà s’estan fregant els palmells de la mà fent l’agost abans d’hora. La història esdevé que per bé o millor, puguem ser testimonis de la continuïtat del llegat d’un heroi inconscient de saber que el després en molts casos pot ser millor que l’ahir.

Surt a la llum el segon disc pòstum de Michael Jackson. Després de la publicació d’un mediocre This Is It poc després de la seva mort, Xscape es presenta amb vuit noves cançons inèdites de l’estrella del Pop creades en la que es considerava la seva època més brillant i creativa. Xscape recull uns flamants temes descartats en el seu moment, compromesos ara a prendre la forma adient i convertir-se en els hits més mediàtics de les últimes dècades. Xscape és un disc que recupera el Michael Jackson més ambiciós que durant el final dels 70 i principis dels 80 va fer arrossegar a milers de fans per tot el territori planetari. A més, la producció de Timbaland i el duet de Justin Timberlake a Love Never Felt So Good, incrementen una popularitat que no posa sostre a les futures aportacions del Rey del Pop.
A punt dels cinc anys de la mort del Michael Jackson, aquest nou material possiblement servirà per donar a conèixer l’experiència vital d’un Jackson cap a unes noves generacions que, absortes per aquest rebombori que envolta i dosifica l’eterna estrella del Pop, s’impregnaran de les qualitats artístiques d’una llegenda inesgotable. No marxin que aquí hi ha corda per estona.