Que el català és un idioma amb molts recursos lingüísticament parlant, és sabut per tothom. Que el català és un dels idiomes amb una de les gramàtiques més extenses, no cal ni plantejar-s’ho, i que el català és un dels idiomes més complerts i rics dels idiomes parlats arreu del mon és ja una realitat.
Per això amb paraules tan simples com “collons”, nosaltres els catalans, en podem treure un rendiment tan divers i curiós com en el cas que aquí plantegem.
Si tens tres minuts i ho vols saber, fes clic al reproductor.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Publicat a: General | No hi han comentaris »

Encara que tot just hem encetat un nou any, encara que faci un fred que pela i encara que el país no rutlli com ho ha de fer, val la pena, al menys, llegir noticies que ens canviïn d’humor.

Aquesta setmana és noticia, i molt bona, que els britànics Chemical Brothers faran parada aquest estiu a Barcelona, serà el dissabte 19 de juny.

Publicat a: General | Desactiva els comentaris

Que s’ha n’ha fet d’aquell? I de l’altre que se’n sap? Encara toquen aquells? Quantes vegades t’has fet preguntes com aquestes. Perquè no se per quins setze ous, hi ha gent que tal com arriben, gairebé  marxen sense donar ni les gràcies.
Aquest fenomen en el mon discogràfic és el que s’anomena One Hit Wonder, estrelles d’un sol èxit. Els recordem per un tema concret. Melodies que sempre les tenim ficades al cap. Per entendre’ns, està considerat un One Hit Wonder, tot aquell que ha estat capaç de col.locar un sol èxit a les principals llistes d’èxit del mon, i no repetir-ho mai més.
Moltes vegades els discos d’aquest artistes s’acaben convertint en peces molt buscades i d’un gran valor per els col.leccionistes.
Els One Hit Wonder molt sovint provoquen que el seu èxit es repeteixen a les millors recopilacions discogràfiques, que sonin com a clàssics a les emissores de ràdio i que siguin punxats per els millors dj’s en sessions de discoteca.
En vols uns exemples? What’s Up, un autèntic dels 90, eren els 4 Non Blondes. El 1983 el grup alemany Nena cantaven: 99 Red Ballons. New Radicals es van quedar amb: You Get What You Give. The Farm, tot un clàssic amb All Together Now. Van pujar com l’escuma per un anunci televisiu, eren els Undrop amb Train. OMC cantaven How Bizarre. Meredith Brooks havia de ser la nova revolucionaria del rock, tot va quedar amb Bitch. I dels Chumbawamba, ja no cal ni parlar-ne, Tubthumping va ser el tema. La película Pret A Porter ens va donar Ini Kamoze, les passarel.les ballaven a ritme de Here Comes The Hotstepper. I un de sonat, Opus amb Life Is Life.
N’hi ha molts i de molt bons. Perquè fer de la primera cançó un èxit que doni la volta al mon ha de ser molt difícil, però si això ho vols repetir, imagina-t’ho. És el que té ser un One Hit Wonder.

Publicat a: General | Desactiva els comentaris

Si aquest Reis us bé de gust regalar música, aquí teniu unes quantes propostes per anar directes al gra. N’hi ha de tots colors i de tots els gustos possibles. Perquè si alguna cosa ha donat bona l’any 2009, ja que en altres camps prou complicat ha estat, és la música.
Si et decantes per el rock alternatiu quedat amb Tonight, el tercer disc de Franz Ferdinand. U2, per exemple, son d’aquells que sempre et faran quedar bé, i el darrer treball, No line On The Horizon, n’és una prova. The Black Eyed Peas (uff) amb l’album The E.N.D., possiblement sigui el disc de música negra de l’any. Dels MGMT ens hem fet molt bons amics, i després d’escoltar Oracular Espectacular, ja ens parlem de tu a tu. No podria faltar a la llista els incombustibles Depeche Mode, i el seu disc Sounds Of The Universe, encara que només sigui per el tema Hole To Feed ja n’hi hauria d’haver prou. Jamie Cullum ens acosta al Jazz amb The Porsuit. Des de casa nostra (i en podríem fer una bona llista) et recomano Viatge A Montserrat de Quimi Portet. I ara que es porta això de reciclar (per cert els cd’s a quin contenidor van, al groc?), un de bo: Orquesta Reciclando de Jarabe de Palo. Si t’he de recomanar un directe (uhmmmmm…), Leonard Cohen Live In London, és inqüestionable. I ja per acabar des de Barcelona Sidonie amb El Incendio.
Podrien ser els millors de l’any, o si més no, son deu recomanacions del tot recomanables. Se que me’n deixo molts al calaix, es clar, aquesta llista dona per molt més, el 2009 tenia aquestes coses. I no en facis cas de l’ordre, és totalment aleatori.
Dons bé aixequem el cul de la cadira i comprar música ens toca.

Publicat a: General | Desactiva els comentaris

Al Teatre Victoria del paral.lel de Barcelona, s’ha estrenat: “Bollywood, Love Story”. Dons bé, aquesta setmana n’he estat testimoni de les aventures i desventures que hi succeeixen. Amb més por que ànims per veure aquesta febre (moda) que està triomfant per tot Europa, val a dir que sí, ens ho varem passar d’allò més bé.
Els colors, el vestuari i sobretot molta música fan d’aquest espectacle tot un show on l’espectador acaba interactuant amb els mateixos personatges d’aquesta historia.
Una historia d’amor de noi coneix noia, i amb un final feliç, et traslladen als carres més típics de l’Índia. De fet el narrador, que n’és el fil conductor de tota l’obra, ja ens ho adverteix: “Bollywood sempre acaba amb un final feliç, i si no és així, vol dir que la pel.lícula encara no ha acabat.”
Més de 30 ballarins, cantants i músics fan que durant una hora i mitja et moguis a ritme de Bhangra i siguis un més de l’espectacle.

Publicat a: General | Desactiva els comentaris

Quan l’astronauta Niels Armstrong trepitjava la lluna per primer cop, un jove David Bowie editava l’11 de juliol de 1969 “Space Oddity”. Va ser el seu gran llançament internacional i el seu primer nº 1 a Anglaterra.
“Ground control to major tom…” així comença “Space Oddity”, possiblement un dels millors singles que donarà la historia del Rock. Ara dons, celebrem els 40 anys amb l’edició d’un EP de luxe amb diferents versions i les pistes separades per poder fer les remescles que ens vingui de gust.
Gairebé amb 150 milions d’elepes venuts arreu, el personatge amb més cares del Rock, considerat un dels artistes més influents del mon, torna David Bowie . El noi dels ulls de dos colors, el que diu que “la terra és blava i no hi ha res que hi pugui fer”, és aquí per recordar-nos que “Space Oddity” forma part de la banda sonora de moltes generacions.

Publicat a: General | Desactiva els comentaris