Tom Jones: Praise & Blame

Estic tranquil. Molt tranquil. Se que puc anar-me’n de vacances amb tota normalitat, si es que en faig –es clar-. Perquè quan torni, al setembre, el nou disc d’en Tom Jones sortirà al carrer.
El gal.lès més reconegut a tot el mon, està d’actualitat. Praise & Blame, és el títol del nou àlbum d’estudi que amb noves versions dels clàssics del Blues, el Gòspel o el Country, surt a la llum. La veu càlida d’en Tom Jones immortalitza als grans, com Bob Dylan o John Lee Hooker, entre d’altres. Burning Hell és el tall d’aquest nou cd, escollit com a primer senzill.
El gal.lès més reconegut a tot el mon, està d’actualitat. Praise & Blame, és el títol del nou àlbum d’estudi que amb noves versions dels clàssics del Blues, el Gòspel o el Country, surt a la llum. La veu càlida d’en Tom Jones immortalitza als grans, com Bob Dylan o John Lee Hooker, entre d’altres. Burning Hell és el tall d’aquest nou cd, escollit com a primer senzill.
Tom Jones torna amb una nova imatge. Amb fermesa. Contundent. Trepitjant de peus a terra. La crítica americana ha descrit Praise & Blame, com a un dels seus millors discos. Bé, si.
Enrere ens queda It’s not unusual (1965), o Delilah (1966). A finals de la dècada dels 80, ens va agradar, juntament amb Art of Noise, la versió que va fer del Kiss de Prince. Amb Sex Bomb (1999) va captivar a les noves generacions. La veritat és que, Tom Jones, el Tigre de Gal.les, sorprenentment, no deixa de sorprendre. Perquè mai diguis mai a un mai. Aquí hi ha corda, i segur que n’hi ha, per molta estona.
Enrere ens queda It’s not unusual (1965), o Delilah (1966). A finals de la dècada dels 80, ens va agradar, juntament amb Art of Noise, la versió que va fer del Kiss de Prince. Amb Sex Bomb (1999) va captivar a les noves generacions. La veritat és que, Tom Jones, el Tigre de Gal.les, sorprenentment, no deixa de sorprendre. Perquè mai diguis mai a un mai. Aquí hi ha corda, i segur que n’hi ha, per molta estona.
Publicat a: General | No hi han comentaris »










Acompanyat per la Royal Philarmonic Concert Orchestra de Londres, Sting adaptarà el seu so amb l’Orquestra Simfònica d’una manera diferent.




Els productors Stock, Aitken i Waterman li van posar la catifa de la fama i possiblement, Can't Get You Out Of My Head (2001) és el seu referent. Però un cop superats els problemes de càncer, i amb més de dues dècades al peu del canó, Kylie Minogue es consolida com la Reina-Diva del Pop-Dance. El cert de tot és que la dona més carismàtica de la terra dels cocodrils, presenta nou disc: Aphrodite. I en van onze. Amb remescles incloses, All The Lovers, el primer senzill, promet ser tot un clàssic a les pistes de ball d’aquest estiu. Melodies suaus, ritmes càlids i la seva veu gairebé xiuxiuejada fan que el resultat de tot plegat sigui satisfactori. Una Kylie que atrau. Sedueix.
