• Segueix-me el fil

  • Les recomanacions

  • Tinc bolo



    Vols que anunciem el teu concert en aquest espai? envia’ns un correu a:
    concertsdelmes@gmail.com.
    Dóna’ns els detalls del teu bolo i ho explicarem amb molt de gust.
  • Concerts novembre


    Dissabte 1 de novembre
    The Pepper Pots
    Barts
    Barcelona
    Hora: 22:00

    Dissabte 1 de novembre
    Obus
    Salamandra
    L’Hospitalet
    Hora: 22:00   Preu: 15/18€

    Dissabte 1 de novembre
    Love Of Lesbian
    Auditori de Girona
    Girona
    Hora: 21:00   Preu: 22/30€

    Diumenge 2 de novembre
    Macy Gray
    Barts
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 26/36

    Dijous 6 de novembre
    Birdy
    Bikini
    Barcelona
    Hora: 20:00

    Dissabte 8 de novembre
    Kiko Veneno i Refree
    Sala Zero
    Tarragona
    Hora: 21:00   Preu: 15/18€

    Dijous 6 de novembre
    John Legend
    Auditori Forum
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 30/85€

    Divendres 7 de novembre
    Gerard Quintana i Xarim Aresté
    Sala Manolita
    Lleida
    Hora: 22:15   Preu: 12/15€

    Dissabte 8 de novembre
    Kiko Veneno i Refree
    Clap
    Mataró
    Hora: 22:30   Preu: 15€

    Dimecres 19 de novembre
    Clean Bandit
    Razzmatazz
    Barcelona
    Hora: 19:30   Preu: 23€

    Divendres 21 de novembre
    Deparamo
    Barts
    Barcelona
    Hora: 21:30   Preu: 18/28€

    Divendres 21 de novembre
    Love Of Lesbian
    Teatre Monumental
    Mataró
    Hora: 21:00   Preu:30€

    Divendres 21 de novembre
    El Lichis
    Bikini
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 17€

    Dissabte 22 de novembre
    Rulo Y La Contrabanda
    Barts
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 22€

    Dissabte 22 de novembre
    Najwa Nimri
    Razzmatazz
    Barcelona
    Hora: 21:00

    Dilluns 24 de novembre
    Ed Sheeran
    Palau Sant Jordi
    Barcelona
    Hora: 21:00   Preu: 35€

    Dimecres 26 de novembre
    Che Sudaka
    Apolo
    Barcelona

    Dijous 27 de novembre
    Marlango
    Barts
    Barcelona

    Divendres 28 de novembre
    The Pepper Pots
    Stroika
    Manresa
    Hora: 22:00

    Dissabte 29 de novembre
    The Pepper Pots
    La Mirona
    Salt
    Hora: 22:00

Kill me, but never forget me

Corria l’any 1980 que des d’Anglaterra els Buggles proposaven a cops de beats nous aires de modernitat: I heard you on the wireless back in fifty two / lying awake intent at tuning in on you / If I was young it didn’t stop you coming through (…) We can’t rewind we’ve gone to far / pictures came and broke your heart / put the blame on VTR.
Et vaig escoltar a la ràdio en el 52 / despert, atent a sintonitzar amb tu / si fos jove, la teva supervivència no s’aturaria. (…) No podem rebobinar, hem anat massa lluny / les imatges van venir i van trecar el teu cor / dóna-li la culpa al gravador de vídeo.
Video Kill The Radio Star va ser molt més que un single que omplia les pistes de ball i una cançó que donava la volta al món a través de les principals ones de la freqüència modulada. Resultaria icona musical als esdeveniments tecnològics a venir. La música, teníem el cert convenciment, es podia mirar.
La nostra fam per accedir a la nova informació tecnològica s’impregnava al nostre cos des de qualsevol racó del món.
Tot era benvingut, sense cap condició ni preu.
Més de tres dècades després, ens hem adonat que no cal esborrar el passat per sentir i mirar bé el futur. Les noves estrelles del rocanrol, imiten sàviament el Lo Fi dels clàssics, i les guitarres elèctriques són l’enveja dels prodigiosos hippies dels anys setanta. És palpable que a totes les fires i mercats del nostre país cada cop és més corrent veure parades amb caixes plenes de portades que amaguen uns vinils recuperats de qui sap on. Unes portades coloristes que tornen a omplir les botigues de discos que reviuen un nou esperit per les nostres orelles.
És quan torno a sentir aquella olor. És de nou l’olor del vinil? És música que es torna ha escoltar. Mata’m si vols, però no m’oblidis mai.

Sufre mamón

Sufre mamón possiblement sigui una de les frases del rocanrol espanyol més repetida al llarg de la historia. En un moment o altre de les nostres vides la mal sonant frase ha tingut la seva repercussió social, i encara que la Mamà feia un crit al cel cada cop que la sentia pels potents altaveus de la cadena Hi-Fi, no per això hem estat uns joves mal educats. És el que té quan un es despentina per l’eufòria del rocanrol.

El passat 30 de setembre la Cadena 100 de Barcelona ens presentava a la sala Luz de Gas un concert molt proper amb la banda que va revolucionar la dècada dels 80. Hombres G, després de dos anys, tornava a la ciutat per oferir el seu repertori musical. La banda de David Summers semblava ressorgir d’aquella època que els va veure créixer i els va catapultar als llocs de privilegi.Amb un públic fifty-fifty, la veu femenina sobresortia amb més força per damunt de tot, i seguin fil per randa les lletres de tot el cançoner, cadascuna d’elles eren corejades fidelment per no perdre detall.
Tot i que el concert va començar amb les balades i els mig temps més memorables del grup -Hace Un Año, Si No Te Tengo A Ti o Te Quiero-, era el pas del concert qui s’encarregava de pujar la temperatura. Però els batecs de l’inici amb el redoble de Marta Tiene Un Marcapasos van ser els culpables de desfermar l’eufòria dels presents: era el torn dels èxits més ballables de la banda com Voy A Pasarmelo Bien. Era de calaix que el concertkaraoke es resoldria amb les imprescindibles Venezia i Devuleveme a Mi Chica. Una banda que tot i el pas del temps, presenta un estat immillorable de salut.
Ara que sóc gran i amb el permís de la Mamà, se m’omple encara la boca quan dic amb molt de gust: sufre mamón.

Popular Problems

En l’epicentre de les passades vacances per molts dels mortals d’aquest planeta vam tenir el plaer de gaudir d’Almost Like The Blues, la primera entrega en forma de senzill del que esdevé el nou disc d’estudi de Leonard Cohen. Des de l’Olimp dels Déus el canadenc presenta: Pupular Problems, la millor manera per celebrar els seus flamants 80 anys i una llarga carrera discogràfica que el porta a gairebé 5 dècades a estar al peu del canó.
Popular Problems és el disc d’estudi número 13 on Leonard Cohen, seguin amb el patró de l’últim disc Old Ideas publicat l’any 2012 i amb una gira inclosa que el va portar al Sant Jordi de Barcelona, s’endinsa amb 9 temes inèdits d’una profunditat impecable que arrela des del seu primer tall Slow. Barrejant el Blues, el Folk i fins i tot amb pinzellades de Jazz, el poeta sorprèn de nou amb una majestuositat acostumada.
Destaca per damunt de tot la seva xiuxiuexada i vellutada veu que en tot moment va recolzada i acompanyada de la mà del seu cor inseparable per acabar d’encerclar l’elegància de tot el conjunt. Cal destacar la singularitat pluricultural en Nevermind i l’espectacular Did I Ever Love You posa el Country en un nivell de perfecció. La tarja de presentació: Almost Like The Blues, esdevé una joia sense precedents, i, a A Street sembla voler recitar a cau d’orella. En el resultat global de l’àlbum un s’adona del gran moment en què es troba la capacitat creativa de Cohen, on no es veu un sostre on poder aturar-la. Una creativitat musical que està a l’abast de molt pocs dels monstres de l’elit musical, i la jubilació -de moment-, queda aparcada per més endavant.
El compositor de Suzanne o First We Take Manhatan, no es vol treure la granota de treball i la possible gira mundial de cara al 2015 seria el possible retrobament amb el trobador.

The Free Fall Band

La ben trobada de nou banda The Free Fall Band torna a mostrar part del seu encant encisador en forma de disc. El segon àlbum publicat, The Münster Sights, és la continuïtat a una aparent curta carrera musical d’aquesta jove banda. Mentre un escolta les referències de The Free Fall Band, pot creure’s trobar-se sense contemplacions en qualsevol racó de l’illa britànica. Però, el més sorprenen del cas és que els nostres ben trobats els tenim a tocar; tant a tocar, que en tombar d’una cantonada podria ser el lloc perfecte per amarar-se de les noves creacions melòdiques d’una banda nascuda per trencar amb tot el que està escrit.
La banda del maresme està formada per Jan Bosch, Marc Salicrú, Miquel Coll, Marc Rodriguez i Xavier Arimañas que, amb una empremta impecable, s’endinsen en les autèntiques melodies del pop per alçar l’estandard a la seva filosofia. Les clares influències als clàssics britànics -s’hi pot emmirellar Prefab Sproud, The Kings, Aztec Camara, per exemple-, demostren un cop més que en aquesta publicació, i l’edició d’un Ep amb versions de New Order o The Strokes, un pot trobar-se amb autèntiques joies de bon gust i realització.
Guanyar el concurs Villa de Bilbao l’any 2011 els va obrir el camí cap a la creació del seu primer disc: Elephants Never Forget (2012) -Miqui Puig va ser l’encarregat de dur a terme l’acurada producció-, on l’estil dels Mataronins marcava una tendència a seguir.
Aquest segon llarga durada presenta onze noves produccions d’una brillantor espectacular i promet, amb la paciència dels savis, descobrir la seva inesgotable font d’energia. Cal destacar la contundent Lonesome Cowboy, Solitary Peggy Sue, l’armoniosa I Want To Know o la melòdica The Barbershop. Posem bé l’orella als encants de The Free Fall Band, auguren molts bons temps a venir.
The Münster Sights fa referència a la catedral gòtica d’Ulm, un dels reclams turístics més importants d’aquesta ciutat Alamana.