Ha arribat l’últim ball de La Reina. L’estrella de La Reina que durant les dècades dels 70 i 80, brillava amb més intensitat que mai finalment s’ha apagat. A l’edat de 63 anys, a Florida, Ladonna Adrian Gaines ha estat víctima d’un càncer que durant temps lluitava incansablement per superar, i que la mateixa Donna Summer portava amb molta discreció. Una de les veus mundialment més poderosa deixa enrere un llegat que molt poques en poden presumir.
La sensualitat i la manera d’interpretar Love To Love Your Baby van convertir a aquesta mezzosoprano en una diva admirada i desitjada als 70. Les seves cançons es van convertir en peces imprescindibles a la pista de ball de l’època daurada del club novaiorquès Studio 54, i Hot Stuff, Last Dance, On The Radio o I Feel Love eren les melodies més preuades en les sessions dels incombustibles discjòqueis del moment.

Categoria: General | No hi ha Comentaris »

Qui creia que el Death Metal havia passat a millor vida, cal que faci parada i obri molt bé les orelles, perquè Brian Hugh el polifacètic cantant i el sempre políticament incorrecte personatge i estrella del rock més odiada, o potser venerada -segons per l’ull de visió per el qual es miri-, està de tornada i entra, sense trucar, per la porta principal. Arriba a les botigues el vuitè disc d’estudi de Marilyn Manson, Born Villain. El mateix Manson que un bon dia es va entossudir a fer una de les millors versions que mai s’hagin escoltat de l’immortal clàssic Sweet Dreams.

Tot i que els seus fans més incondicionals esperaven una tornada més espectacular i agressiva, val a dir que aquest nou treball, segons les afirmacions del mateix Manson, recupera els inicis de la formació i el presenten com el seu millor disc fins aleshores editat. El primer senzill és No Reflection i ja preveu el tarannà de la banda, -cal anar amb molt de compte, és addictiu-. Born Villain es presenta amb 13 notables noves composicions, i tanca el disc el clàssic de Carly Simon You’re So Vain que interpreta amb el incombustible actor americà Johnny Depp.

Sota el nom de Born Villain, a finals del 2011 es va realitzar l’edició un vídeo promocional dirigit per l’actor Shia LaBeouf, per el llançament promocional d’aquest nou treball. El vídeo ha estat censurat en una llarga llista de països d’arreu del món per considerar que les imatges venen amb un alt contingut de violència i sexe. El cert és que sempre que arriba nou material de Marilyn Manson és causa innata de rebuig i adoració al mateix temps.

Amb discos com aquest el Rock Industrial te la existència assegurada en un lloc privilegiat del pedestal. Amb nota, Marilyn Manson reviu la seva activitat evolucionant favorablement.

Categoria: General | No hi ha Comentaris »

Tot i que la música ja fa molts anys que corre per les seves venes, ara sembla ser que els hi ha arribat l’hora de la veritat. Encara que venen amb un munt d’experiència a dalt dels escenaris, aquest estiu ja cal que es calcin bé, perquè l’agenda la tenen atapeïda fins al cap damunt de concerts i festes majors. Les noves xarxes socials i el bocaorella han fet pujar graó rere graó a tots els components de la banda cap al camí de la glòria. Aquest músics del Ripollès s’han aferrat al pany que els ha obert la porta de l’èxit. Aquest estiu, i potser n’hi hauran d’altres també, és l’hora de Txarango.

Categoria: General | Desactiva els comentaris

Feia més d’un mes que el cartell d’entrades exhaurides penjava a les taquilles del CeCuCa de Cardedeu, i la veritat es que no n’hi havia per menys. Dins del marc de FMC ‘12, el Festival de Música de Cardedeu, s’obria un cap de setmana ple de bones propostes musicals. El divendres 23 de març a les deu de la nit el tret de sortida al festival el presentava el concert d’Andrea Motis & Juan Chamorro Sextet.
Sota la direcció del músic Joan Chamorro, els clàssics del jazz dels últims temps es desenrunaven un a un per l’escenari amb la jove Andrea Motis, que amb només 17 anys i amb una privilegiada veu, compaginava la trompeta i el saxo, perfilant-se com un dels referent emergents de les noves promeses del jazz català. Els acompanyaven a l’escenari Eva “smile” Fernandez, al saxo alt, i Iscle Datzira, al saxo tenor, nous talents sorgits també de la Sant Andreu Jazz Band, la Big Band més jove d’Europa. Josep Traver, a la guitarra i el banjo, i Esteve Pi, a la bateria tancaven el cercle de músics. La selecció dels temes apropaven una nit jazzísticament inoblidable amb cançons com Over The Raimbow, On The Sunny Side Of The Street, Dream A Litlle Dream Of Me, Louisiana Fairly Tale, o algun classic de la bossa nova com Desafinado. Cal també destacar la dolça veu d’Andrea Motis en la mágnifica interpretació de la imortalitzada My Baby Just Care for Me de Nina Simone.
Gairebé en una hora i mitja de concert es van poder gaudir dels Standarts del Jazz visionats a través dels ulls d’aquesta jove promesa avalada per la crítica del sector. Andrea Motis ja ha estat comparada amb les grans veus de renom internacional. Ara amb el camí recte i ben obert, la precoç artista afortunadament li espera un futur d’incalculable valor.

Categoria: General | Desactiva els comentaris

Son pocs en aquest món els que poden presumir de fer un disc amb tot aquell material considerat de segona categoria i, son encara més pocs els que ho poden explicar als quatre vents i amb un doble cd. Des de fa un dies podem disposar del nou treball discogràfic de Pet Shop Boys. Neil Tennant i Chris Lowe, el duet britànic que es va donar a conèixer amb l’increïble West End Girls, es reinventen de nou i publiquen Format.
Editat en un doble cd, aquest disc recull 38 cares b dels millors senzills enregistrats entre el 1996 i 2009. Tots ells estan revisats i remasteritzats de nou per fer d’aquest treball tot una joia per qualsevol col.leccionista i fan de la banda.
Format vindria a ser el volum II, la continuació del disc Alternative que, publicat l’any 1995, recollia tots els millors senzills del 1985 al 1994.
Ara amb una visió des de un altra punt de vista, el disc recull tot una sèrie de talls que van quedar en l’oblit anys enrere però que amb data d’avui podrien arribar a ser tot uns hits a qualsevol programació radiofònica del país. L’ordre del track list és cronològic, d’aquesta manera és l’oient qui decideix i en fa ressaltar la importància més rellevant dels temes. És un mateix qui redescobreix l’evolució del grup.
Una de les peculiaritats al llarg dels anys de Tennant i Lowe ha estat la seva cura especial alhora de publicar recopilacions discogràfiques per complaure al públic fidel a la filosofia Pet Shop Boys. Les seves reedicions sempre han tingut un tractament molt personal per cada situació i és per això que Format és una bona manera per fer més lleugera l’espera al nou treball de Pet Shop Boys que a finals de 2012, veurà la llum amb noves i inèdites produccions.

Categoria: General | Desactiva els comentaris