Comencem nou mes a Les Carpes Vig Estiu. Continuen les nit al aire lliure.
Els arxius del bloc
Estic tranquil. Molt tranquil. Se que puc anar-me’n de vacances amb tota normalitat, si es que en faig –es clar-. Perquè quan torni, al setembre, el nou disc d’en Tom Jones sortirà al carrer.
El gal.lès més reconegut a tot el mon, està d’actualitat. Praise & Blame, és el títol del nou àlbum d’estudi que amb [...]
Filed under: General | Desactiva els comentaris
Sempre amb una cigarreta als dits, fumava 5 paquets diaris. Compositor. Pintor. Geni. Artista. Polèmic. Viciós. Vividor. Depredador. Dandy. El francès més descarat, Serge Gainsbourg, ja té pel.lícula.
S’ha estrenat als cinemes Gainsbourg, vida d’un heroi. Des de el seu naixement (1928) fins a la seva al mort (1991) per una aturada cardíaca, transcorren 62 anys [...]
Filed under: General | Desactiva els comentaris
Estem de sort o és una bona manera de remoure el bagul dels records?
Fa quatre dies varem tenir un retrobament d’allò més curiós, els Spandau Ballet, aquells que als anys 80 varen deixar sense respiració a milers d’adolescents -Gold, Only When You Leave, True… i la llista és llarga-, aclaparaven els Tele-noticies com a gran [...]
Filed under: General | Desactiva els comentaris
La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
Catalunya Rock Osona Tanga