Compte que tornen
Posted on juliol 2nd, 2010 per David Espunya
Estem de sort o és una bona manera de remoure el bagul dels records?
Fa quatre dies varem tenir un retrobament d’allò més curiós, els Spandau Ballet, aquells que als anys 80 varen deixar sense respiració a milers d’adolescents -Gold, Only When You Leave, True… i la llista és llarga-, aclaparaven els Tele-noticies com a gran esdeveniment de l’any.
El dia de Sant Joan els inimitablesincumfundiblesincombustibles Kiss, creats a l’any 1973, inundaven el Palau Sant Jordi de Barcelona amb el seu rock més contundent.
Ara es sabut que el mateixos Supertram –i pessigueu-me perquè no estic somiant, oi?- celebren els seus 40 anys de carrera i presenten (amb, o sense Roger Hodgson?) 70-10 Tour, al Sant Jordi, el dissabte 18 de setembre.
Si en vols més, el divendres 15 d’octubre, com trets del mateix congelador, -perquè si un vol, no passen els anys -, els A-ha, si, els del Take on Me (no us perdeu el video-clip), es presenten al Sant Jordi Club. Aquest noruecs van ser l’enveja de tots a la dècada dels 80 per la seva manera de tractar el pop, melodies molt properes amb la peculiar veu del seu cantant.
Posats a fer podríem fer una llista i demanar a la carta aquells concerts que potser ens varem perdre o, perquè no, voldríem repetir amb molt de gust. Perquè es podria fer una molt bona i llarga llista.
Jo, per començar, em demano un d’en David Bowie. Quan? A on? Vaig.
Filed under: General











La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
