One love, Guetta, one love
David Guetta, el productor, músic i “punxa-discos” sorprèn de nou amb l’edició d’un nou cd que promet per ser el referent de la música de ball d’aquest final de dècada.
Comercial i efectiu, més que innovador, One Love, nom de l’àlbum, té tots els ingredients per ser el disc de la temporada. Ja no només pel que fa a la part musical, si no per les seves col.laboracions, el qual s’ha envoltat del bo i millor del R&B i el Hip-Hop. A part de la conegudíssima i primer single “when Loves Take Over” amb “Kelly Rowland”, cal destacar les interpretacions de “Akon”, Kid Cudi”, o el mateix “Will.I.M” (escolta “On The Dancefloor”), per mencionar-ne uns quans, ja que la llista és llarga.
I si amb això no n’hi ha prou tot passa en un moment en el qual, en Guetta, no sap que fer per parar de donar voltes al mon amb les seves maletes de cd’s. Si més no fes un cop d’ull al seu lloc web.
Filed under: General
La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
