40 anys a l’odissea
Quan l’astronauta Niels Armstrong trepitjava la lluna per primer cop, un jove David Bowie editava l’11 de juliol de 1969 “Space Oddity”. Va ser el seu gran llançament internacional i el seu primer nº 1 a Anglaterra.
“Ground control to major tom…” així comença “Space Oddity”, possiblement un dels millors singles que donarà la historia del Rock. Ara dons, celebrem els 40 anys amb l’edició d’un EP de luxe amb diferents versions i les pistes separades per poder fer les remescles que ens vingui de gust.
Gairebé amb 150 milions d’elepes venuts arreu, el personatge amb més cares del Rock, considerat un dels artistes més influents del mon, torna David Bowie . El noi dels ulls de dos colors, el que diu que “la terra és blava i no hi ha res que hi pugui fer”, és aquí per recordar-nos que “Space Oddity” forma part de la banda sonora de moltes generacions.
Filed under: General
La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
