Els 10 del 09 per començar bé el 10 (s’enten això?)
Si aquest Reis us bé de gust regalar música, aquí teniu unes quantes propostes per anar directes al gra. N’hi ha de tots colors i de tots els gustos possibles. Perquè si alguna cosa ha donat bona l’any 2009, ja que en altres camps prou complicat ha estat, és la música.
Si et decantes per el rock alternatiu quedat amb Tonight, el tercer disc de Franz Ferdinand. U2, per exemple, son d’aquells que sempre et faran quedar bé, i el darrer treball, No line On The Horizon, n’és una prova. The Black Eyed Peas (uff) amb l’album The E.N.D., possiblement sigui el disc de música negra de l’any. Dels MGMT ens hem fet molt bons amics, i després d’escoltar Oracular Espectacular, ja ens parlem de tu a tu. No podria faltar a la llista els incombustibles Depeche Mode, i el seu disc Sounds Of The Universe, encara que només sigui per el tema Hole To Feed ja n’hi hauria d’haver prou. Jamie Cullum ens acosta al Jazz amb The Porsuit. Des de casa nostra (i en podríem fer una bona llista) et recomano Viatge A Montserrat de Quimi Portet. I ara que es porta això de reciclar (per cert els cd’s a quin contenidor van, al groc?), un de bo: Orquesta Reciclando de Jarabe de Palo. Si t’he de recomanar un directe (uhmmmmm…), Leonard Cohen Live In London, és inqüestionable. I ja per acabar des de Barcelona Sidonie amb El Incendio.
Podrien ser els millors de l’any, o si més no, son deu recomanacions del tot recomanables. Se que me’n deixo molts al calaix, es clar, aquesta llista dona per molt més, el 2009 tenia aquestes coses. I no en facis cas de l’ordre, és totalment aleatori.
Dons bé aixequem el cul de la cadira i comprar música ens toca.
Filed under: General
La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
