Collons quins collons
Posted on febrer 25th, 2010 per David Espunya
Que el català és un idioma amb molt recursos lingüísticament parlant, és sabut per tothom. Que el català és un dels idiomes amb una de les gramàtiques més extenses, no cal ni plantejar-s’ho, i que el català és un dels idiomes més complerts i rics dels idiomes parlats arreu del mon és ja una realitat.
Per això amb paraules tan simples com “collons”, nosaltres els catalans, en podem treure un rendiment tan divers i curiós com en el cas que aquí plantegem.
Si tens tres minuts i ho vols saber, fes clic al reproductor.
Que el català és un idioma amb molts recursos lingüísticament parlant, és sabut per tothom. Que el català és un dels idiomes amb una de les gramàtiques més extenses, no cal ni plantejar-s’ho, i que el català és un dels idiomes més complerts i rics dels idiomes parlats arreu del mon és ja una realitat.
Per això amb paraules tan simples com “collons”, nosaltres els catalans, en podem treure un rendiment tan divers i curiós com en el cas que aquí plantegem.
Si tens tres minuts i ho vols saber, fes clic al reproductor.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Filed under: General











La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
