Barcelona i Pet Shop Boys
Posted on maig 31st, 2010 per David Espunya
Tot i que els hi ha costat més d’una generació enfilar-se al podi del pop electrònic, sembla ser que aquesta vegada tothom coincideix. La premsa, la crítica en general està de la seva banda.
Pet Shop Boys aterrava a la ciutat per concloure el festival Primavera Sound d’aquets any. El més multitudinari de la seva historia. Neil Tennant i Chris Lowe no van decebre. Els Pets Shop Boys estan amb una salut de ferro. Im-mi-llo-ra-bles.
Tot va començar aquell 1984 quant vam descobrir West End Girls (qui ens ho havia de dir). Des de aleshores no ens hem pogut desenganxar. Hem crescut amb el seu estil. La seva manera de ser. Han passat molts anys i masses coses. Potser.
Els nois de la botiga d’animals van acollir a més 30.000 persones a l’escenari del forum de Barcelona, repassant el bo i millor de la seva discografia. Go West, New York City Boy, What Have I Done To Deserve This?, Suburbia, Love etc, fins i tot van “butlejar” Domino Dancing amb Viva La Vida dels Coldplay. No es van deixar res al calaix. Res de res.
Això ens fa saber, si més no creure, que tenim Pet Shop Boys per molts anys. Dons, com molt ve diuen (i serem correctament anglesos), God Save Pet Shop Boys.
Filed under: General












La Trova Kung-Fú, el grup de La Garriga, té nou disc. Possiblement son un dels grups catalans que fusionen més la seva música, folk, cúmbies, reggae, latin... però el que queda clar és que tot ell gira al voltant de la Rumba Catalana. Gravat als seus estudis de Avinyonet de Puigventós, aquest disc és la continuïtat d’aquesta banda amb un objectiu prou clar: divertir i fer ballar a la seva gent. De fet, si escoltes el primer senzill, Subway Walk, ja et dona peu a seguir escoltant A La Panxa Del Bou, nom que rep el segon àlbum de La Troba. Amb una bona presentació del disc, en destaquen Maria Hernandez, la ranxera Yo Soy i Barcelona. Molt bona nota per aquesta banda que espero no ens deixi mai de sorprendre.
Tot i que els seus inicis es remunten a l’any 2003, aquesta banda de Melbourne, Australia, ja saben que és tocar el cel. La cançó The Applejack , escollida com a tema principal d’un anunci televisiu, ha estat el detonant perquè escoltem The Triangles des d’una altre perspectiva.
Sona bé. Sonen bé. Encara que el disc es va editar el 2005, ara ens arriben aquestes melodies pop, fresques, enganxoses. Ideals per l’època en que estem. Que hauria passat si l’Estrella Damm no hagués posat l’orella en un disc, aparentment, qualsevol? A part de Applejack, val la pena escoltar Let’s Replace Cityscapes i Ancient City. El temps ens dirà si The Triangles estaran molt sovint a les nostres prestatgeries. Però m’agrada saber que l’estiu pot tenir una banda sonora ideal.
